L'estrena

Ni lassanya ni macarrons. Res de res. En Pau ha enviat missatget breu: "gata, tinc fotos, fes la teva" i "smuaks, ens veiem". M'he emprenyat i li he contestat un "mira que bé..." i res més. Vaig fer tan bé el paper d'adulta que no vol complicacions, que s'ho ha pres al peu de la lletra. "Amics..." Sona bé, però, no sé... un pèl fred. Quina ràbia! Si era per provar-lo! Ara ja ho sé.

No m'he volgut quedar a casa. He dinat una amanida i dues cerseses a l'Smooth. He acabat borratxeta i mirant una parella que es morrejava al carrer. M'he dit bleda i he demanat dos cafès. Llavors se m'ha encès una llumeta. He pagat el compte i he decidit fer visita al sex-shop d'en Pau. Hi he entrat decidida i amb cara "d'àgata, tu pots", però l'encarregat ha clixat que era una novata i ha deixat anar "la puc ajudar en algo?". "Cony, quina formalitat gasten aquí", he pensat, però m'ha anat bé. No hagués sabut què fer. Li he contestat que només anava a mirar i ell ha dit "fes, fes". Ufff, he anat directa als consoladors i he agafat el primer.Tenia forma de calamar. "osti, nena ja ho has fet". He respirat i m'ho he mirat tot amb més calma. Fins i tot he creuat alguna mirada amb altres clients.

Quan he anat a pagar, l'encarregat m'ha ensenyat una ampolleta vermella i, tot misteriós, ha dit "Pren, és aigua folla. Us anirà bé...a en Pau i a tu". I tot seguit s'ha presentat com a Paco-per-servir-la i m'ha explicat la història de l'aigua aquesta i ell. He rigut, he rigut. Li he promès que hi tornaria.

Pau, si m'enganxes desperta, te l'explico:-)

àgata

                                                                                                    escriu l'àgata  

nyonya


Visita a l'armari d'en Pau. No tornarà fins al vespre i em venia de gust tafanejar. Ordre i detallets. Té l'armari endreçat com una botiga. Els calçotets i les samarretes arrenglerats per colors. Les camises, igual. En té un munt. He agafat la vermella i m'he acostat al mirall. M'he agradat. Té gust per a les camises aquest noi. Ho he deixat tot com abans (crec), però l'hi diré. També s'ho ensumaria.

Com que em feia mandra llegir, he remenat els seus DVD's. En té un munt. He agafat adaptation (el lladre de orquídees), una de moderna, de l'ex de la Coppola, amb el Cage i la Streep. Moderneta però bona. L'he vista al portàtil. Asseguda al llit. Anava de guionistes que no troben inspiració i de gent que busca en els altres el que no tenen ells. Al final resulta que no calia buscar tant, que ho tenien al costat. He après que les abelles només pol.linitzen (copulen, de fet) l'orquídea que se li assembla. Sexe pur i emocionant. El Cage, perfecte i com perdut, com sempre. La Streep, umm, senyora i sensual. Hi ha dones mimades pel temps.

He dinat poc, no tenia gana i la peli m'ha deixat pensativa. La frase "l'important no és que t'estimi algú sinó tenir algú a qui estimar" que diu el germà bessó del guionista, encara em volta pel cap. És maca.

Vaig a que em toqui l'aire. Fa vent i solet. Passejaré la nyonya. Les orquídees són difícils de trobar.

Pau, no faré tard.

àgata

                                                                                                    escriu l'àgata  

Fantasmes

Aquesta tarda, mentre feia temps al cine per veure la segona part de espigadores, he sentit algú que deia "És una peli ONG". M'he l'he apuntada a la llibreta on guardo perles semblants.
Als cines sempre et trobes el típic tio que se les dóna de crític. Aprofita la immobilitat dels que fan cua per exhibir les seves neures. I qualsevol li diu res, perquè encara s'enrollaria. No, millor fer veure que no el sents. Al final m'hi he repensat i triat Big fish.

Quan he sortit, el tio aquell encara hi era, però ara fent cua en una altra sala. Mmm potser treballava per a la distribuïdora. Aquesta vegada feia una crítica trailer. Que és parlar de la peli en flashos. No m'enganxen més. La propera vegada arribaré quan estiguin a punt de començar.

Pau, després de veure la peli aquesta em sento menys gata que ahir. No sé si menjaré el peix...

(ja has vist que no he explicat l'argument).

àgata

                                                                                                    escriu l'àgata  

Tulipes i karaokes

La primavera ha arribat i gairebé que em passa per alt. Pensava que era avui! Sort de les tulipes vermelles que he trobat a la tauleta de nit amb la noteta... "als teus peus, Pau". Aquest Pau és un cavaller... quan vol. Això és pel karaoke que em va dedicar a la nit (Volver con la frente marchita!) . Hi ha coses que impressionen, al menys a mi. Veure en Pau vestit de negre, i amb el lloro a sobre, em va deixar sense paraules. Al començament no ho vaig pillar. Lo de "marchita" en semblava una indirecta pels tres dies de vol.

I el sopar? No tinc paraules... No sé on ha après a cuinar així. Clar que tot té un preu. Vaig portar-li unes postres literàries: els paperets del Miquel. Umm crec que no li cau bé. "El rerafons de la fosca que amagues/ encén les espurnes del meu foc..." . I vinga dir que si era un calent en conserva o el fill d'un forner. Li vaig fer morros, que no es tracta de cedir terreny.

àgata

                                                                                                    escriu l'àgata  

El retorn

Marxo tres dies a fer una obra de caritat i ja es pensen que m'he mort. Pau, ¿ No em vas veure sortir amb la maleta dels punts estrella de la Caixa? ¿On tenies el cap? Allà ho portava tot. Tot inclou les mudes (interiors i exteriors), un xandall i les sabatilles. He desconnectat una mica però no com hagués volgut. Entre les classes a la Pompeu i aguantar les creacions d'en Miquel que no he parat. No he parat d'avorrir-me. Ara li ha donat per escriure (unes coses rares i pedants) i volia saber la meva opinió en privat. No entro en detalls. Et porto unes mostretes perquè puguis críticar. Lo dels missatgets, ja saps... de tant en tant aquest trasto es fa el mort. Recorda aquell missatge on et deia que no m'esperessis a dinar i et va arribar l'endemà.

Ja fa tres anys? Ja saps què vull per sopar!

àgata

                                                                                                    escriu l'àgata  

Manlleus

Compra cerveses, que el Neil les té a la panxa. No et comento el panorama del bany, ja te'l trobaràs quan arribis.

El lloro ha après ha dir cheers, hello, baby, sugar , sweet , good ¡ eight! ( i més que no puc posar aquí) Ja saps de qui. La veïna l'ha sentit i ha dit "repeat, please". L'haurem de llogar com a consolador verbal de la tercera edat.

Demà et toca tu passejar l'anglès, que jo curro aviat. No feu mal. I controla els manlleus que li empegueu al lloro.

àgata (i Neil)

                                                                                                    escriu l'àgata  

abans d'anar a dormir

Pau, fa una estona ha trucat el Neil. Volia saber com anava la cosa per aquí. Li he dit que encara estàvem a l'aguait. M'ha comentat que Anglaterra tots els mitjans van plens de lo del l'atempat.
També m'ha preguntat si l'aniríem a recollir al Prat. Li he dit que, si no apareixíem, que agafés un taxi i vingués directe al pis, que ja trobaria una nota amb les coordenades a la nevera.

Pensa de fer-la carinyu, que estic morta de son:-)

(t'he deixat macarrons a la nevera)

àgata

                                                                                                    escriu l'àgata  

Llista

Penjar el quadre naif d’en Pau. Aquest matí he ensopegat amb la foto artística. Ho és. Ja li he posat títol: “collita del 69”.

Endreçar el bany: ve l’anglès al final i toca endreçar. Però tant d’ordre em mata. Ja m’agrada eh, però sense abusar. Tenim un prestatge cadascun i cada dia agafo un cabreig quan m’he de pintar. Aquell li agrada tenir-ho col.locat segons l’alçada i el color (li preguntaré si ha treballlat també en una perfumeria). Avui he confos el pinzell del maquillatge amb la brotxa d’afaitar d'en Pau. I l’altre dia em vaig posar la seva colònia.

Portar la roba a la tintoreria: no puc penjar-la a la galeria per lo del lloro. Ens té el veïns revoltats. Fan guàrdia per controlar el que diu (pels menors , diuen) i ja he sentit que algú cridava “Escolti que hi ha una comissaria a tocar...” “I també un sex-shop a baix...” els ha contestat en Pau. Ja he arribat a un acord amb els de cantonada i em faran un preu especial

Portar el lloro a veterinari. A veure si em dona alguna cosa per la seva hiperactivitat.

I crec que ja està tot.

Les classes a la Pompeu han estat diferents avui. Mentre els llegia una de les seves redacciós, (la del peruà) se m’ha escapat el riure. Llavors un noi va i m’engega “m’agrada quan somrius”. Toma ja! Serà pilota! És la segona vegada que ho diu aquest curs. No sé què pensar.

Demà tenim verduretes per dinar. Truca si fas tard.

àgata

                                                                                                    escriu l'àgata  

Volades

Surprise! M'acaben de donar una redacció diferent. Ni rallades de nits boges ni de chico-busca-chica i la troba ocupada. No, rei. Pel que he pogut llegir (acabo d'arribar a casa) tenim un autor que ha begut les fonts de la Corín Tellado!. mmm si coneguessis l'autor no ho diries. És un que sempre es posa a darrera i que jo tenia per un penjat. Però la vida te da sorpreses, i aquesta ha estat de les grosses. T'explico. A quarts de vuit era al bar prenent-me el cafè que en fa 7 (sempre m'aturo aquí) noto una mà a l'esquena i sento una veu em diu "Àgata, això és per tu". Em giro i em trobo l'alumne (és diu Pablo i és peruà). Res que m'ha explicat el típic rollo de que no l'havia pogut entregar a temps i tot allò diuen. L'he agafada i, davant d'ell, li he fet un cop d'ull. He hagut de dissimular perquè no sabia quina cara fer. Nen feia temps que no llegia una cosa així!. Va que te la copio. Que et mors de ganes:-)

Colta, que és en castellà. Encara no va prou segur en català (li demaré com a exercici que la traudeixi). Ara pensava que al segon principal tenim aquell centre de la Gene que ensenya català per estrangers. Potser li dic que hi vagi, no?.

Vuelo transoceánico

Ya estoy en casa después de un vuelo sin problemas, no he encontrado las turbulencias que tuvimos en el vuelo en que te conocí. Mientras sobrevolaba los Andes deseaba que tú fueses el pasajero que estaba sentado a mi lado. He cerrado los ojos y he pensado en cómo nos conocimos. ¿Recuerdas? Yo tomaba el vuelo hacia Barcelona para resolver unos asuntos familiares. Te vi ya en la sala de espera cargado de bolsas de viaje y con una mezcla de cansancio y agitación que me hicieron fijarme en ti. No te diste cuenta.

No hubiese pasado nada si el azar no nos hubiese dado dos asientos contiguos. Yo ya estaba sentada y con un libro en la mano cuando llegaste. Me dije "qué alto, no cabrá" y recordé que estos viajes son pesados para la gente de tu estatura. Al rato de estar sentados, nos avisaron que el avión despegaba. Me puse tensa y cerré los ojos, muerta de miedo. Casi sin darme cuenta mi mano busco la tuya, me la apretaste y no nos dijimos nada. Estuvimos así hasta que el avión tomó altura. Entonces tu relajaste un poco la presión, pero no la solté. Me sentía bien.

Las horas siguientes las pasamos leyendo los libros que nos protegían de nuestros pensamientos. De vez en cuando tu estirabas las piernas y yo veía que te faltaba espacio. En uno de estos movimientos, desplazaste la pierna hacia mi. No me moví y dejé que descansará junto a la mía. Pero a partir de aquel momento ya no pude leer, tenia la vista en el libro, pero mi cuerpo era el que te leía. Notaba todo el peso del tuyo concentrado en mi pierna y podía sentir tu respiración.

A las tres horas de vuelo el cansancio fue venciendo a los pasajeros. Tenía frio y me tapé con la manta de viaje. Te pregunté si tú también la querías y dijiste que sí. Entonces sucedió. Con las luces apagadas y nuestros cuerpos al resguardo de las miradas de los demás, tu mano se desplazó hasta mi vientre y empezó a acariciarlo. Puse la mano en tu muslo y la dejé allí quieta, pero al rato, empezó a moverse al ritmo de la tuya. Cuando llegaste a mi sexo, yo ya estaba mojada. Primero el pubis, una caricia suave, seguida del juego de tus dedos. Entonces te miré y me ofreciste los labios. Guardo el sabor de tu lengua caliente y mojada recorriendo los míos.

Me escondí bajo las mantas y te busqué. Estabas duro.Te acaricé el sexo con la barbilla y tu me lo ofreciste. Lo tomé en mi mano y a continuación acerqué los labios. Lo recorrí con la lengua y comencé a mamarte hasta que tu mano tomó mis cabellos y, de golpe, te derramaste en mi boca.

............................

De Perú recuerdo la belleza del altiplano y la turbulencia de tu boca. Recuerdo las 14 horas que pasé a tu lado en el avión, deseándote.
No quiero más juegos que los que compartí contigo cuando no sabia tu nombre ni sabía tu olor. Dos asientos contiguos: tu mano con mi mano, tu muslo con mi muslo. Dos cuerpos separados por un ínfimo espacio de aire, por un reposabrazos invisible, que desapareció cuando me tocaste.
No quiero sentir más piel que la tuya bajo las mantas. Quiero sólo recorrerte el cuerpo escondido y ardiente. Acariciarte el sexo, las manos, los pies, los ojos, lamerte los pechos y los dedos. Bajo las mantas, bajo el abrigo de la estratosfera, a quince mil metros de altura. Tan arriba estabamos que era un placer alto, de los que no se pueden sentir cuando estás abajo.
De nuestro viaje recuerdo su intimidad, su silencio, sus apreturas, sus gemidos entrecortados, su zumo de naranja con biodramina, su repeinarse y componerse para la azafata, sus juegos abrigados.
No miento si digo que nunca amaré tan en silencio a una mujer como a ti te he amado. Siempre que puedas volar conmigo, llámame, y romperemos a gritos, a gemidos y a mordiscos las mantas.

Ah, ja ens han començat les obres de l'escala!

àgata

                                                                                                    escriu l'àgata  

Correccions

Tarda de feina. Tocaven correccions del curs de redacció de la Pompeu. Ja feia una setmana que la pila de fulls s'estava florint sobre la taula de l'estudi. Avui m'hi he posat amb ganes i n'he ventilat la meitat. Mmm històries de tota mena i amb tendència al fulletó. M'ha sorprès gratament l'augment de les escenes de sexe. Es veu que li posen experiència, ganes i imaginació. Llàstima que quan deixen el melic tanquin el llum, jaja. Els hauré de dir que el lector es queda amb les ganes i els portaré fragments de llibres on vegin què passa quan un es passeja per l'entrecuix. Espero que no se'm posin vermells o em mirin amb cara de dir "òstia, tia, com ens poses", que llavors la que em tallo sóc jo. Uff quin rollo, aquell dia em tocarà anar amb el modelet d'àgata-va-tapada per no encendre passions. Uix, plego, que ja és tard i tinc ganes de caminar una estona i que em toqui l'aire.

I aquell sense enviar missatge. ¿On deu parar?

àgata

                                                                                                    escriu l'àgata  

Veïns


Aquest és un a punt pres a corre-cuita de la cara de la veïna del principal. Quan han trucat a la porta, he obert sense obrir mirar (hem d'arreglar l'espiell o com es digui aquest trasto) i m'he trobat una senyora amb una bata de quadros. No deia res, momés mirava amb cara de pocs amics. "¿què haurà fet ara?" he pensat.

Perquè no em negaràs ara que, des que et vas agenciar amb el lloro, que no hem parat, Pau. No, si no em queixo que sigui a la galeria. El pobre bitxo s'ha de distreure. Però ja veus on ens ha portat l'invent de l'ocellera penjant . "Així se sentirà més lliure i li semblarà que vola de veritat", vas dir. Però cony, Pau, que no només vola... que la merda i les pipes cauen avall". Mira que t'ho vaig dir: "Posa-li una safata a la gàbia, que els veïns ens l'armaran". I tu, "que no, que no, que el que me'l va vendre ja el tenia ensenyat".

Avui la queixa no anava per les cagades, sinó pel parlar. La veïna diu que l'hi ha dit unes coses que ni al badgad...

en parlem quan tornis. ok?

                                                                                                    escriu l'àgata  

Pigments

Pau, amb el teu permís, m'instal.lo a l'habitació d'aquest blog i el començo a decorar. Ja veus que hi he penjat un retrat que em va fer un antic nòvio. Lliga amb el blauet de l'habitació i em recorda les estones que vaig estar posant. Digue'm pel.lículera, i encertaràs. Però també té una raó pràctica. El metge naturista m'ha fet una dieta (que em diguessis prima em va picar) de fruites amb pigment vermell (i una llista llarguíssima d'herbetes, espècies, verduretes, que ara no et poso, però que també tastaràs, jaja) perquè agafi txitxa i coloret. Lo del quadro és per començar, que aquests dies estic massa liada i no em vull atabalar. Per cert, que si un dia trobes a la bústia una carta amb unes fotos d'uns ulls, no te les quedis, que són els meus, que me'ls ha fet el naturista amb una reflex. Que ja ens coneixem, que tu, quan veus un sobre, no te'n saps estar:-)